De puzles i de sentiments: Mementos book de Judit Ortiz.

Anna Aguilar-Amat

 

Silke Meiners, una dona científica que treballa a la Universitat de Humboldt i que explica per Internet com ha aconseguit compaginar la seva professió i la seva maternitat, diu: Dos cosas me encantan de la vida: encontrarle, por fin, el sentido a un pegajoso enjambre de experimentos e ir añadiéndole nuevas piezas a ese tremendo puzle que es nuestra propia existencia. Això és bàsicament el que trobem en aquest relat de relats que presenta Judit Ortiz amb una intenció ben clara: entretenir i emocionar el lector sense gaires artificis, car tot personatge i situació és natural i qualsevol de nosaltres en podria ser el protagonista.

 

Des del punt de vista narratiu, doncs, la idea de l’obra és la del puzle: un joc consistent a reconstruir una determinada figura combinant trossos de cartó, fusta, plàstic, etc., en cadascun dels quals hi ha part de la figura total. En el cas de Mementos book, els trossos que s’articulen no són de cartó o de fusta o de plàstic, sinó que són vides de persones que conflueixen en un hotel. Un hotel emplaçat a la Barcelona nova amb la nova idea d’una nació, que entra en el món com una peça més del puzle de la globalització. I la globalització, aquí, no en el seu sentit econòmic i polemitzat, sinó en el de l’univers de la comunicació entre éssers humans que habiten a diferents llocs del planeta però que comparteixen una sensibilitat comuna i un senzill plaer de viure i d’estimar el que fan.

 

Provinent de l’anglès, el mot puzzle està relacionat amb els sentits de perplexitat i d’enigma. Les seves traduccions rompecabezas o “trencaclosques” destaquen irònicament l’esforç de l’artífex, però no és el cas d’aquest llibre. La frescor amb què cada història està plasmada en curts fragments fa la lectura molt planera i plaent. Sí, Mementos book està més relacionat amb la idea de passatemps. Passatemps per al lector i també per als personatges, els quals, si bé en alguns casos són a l’hotel per feina, tenen l’actitud lúdica de qui gaudeix d’un parèntesi vital en un lloc on no viuen habitualment; lluny de la quotidianitat que es repeteix a les nostres vides, i que, per això mateix, poden sentir i pensar des d’una òptica més lliure quin és el sentit i el sentiment d’allò que viuen.

 

A l’estil de La vida, instruccions d’ús de’n Georges Pérec, aquest llibre són diversos llibres, diferents històries que tenen en comú una sincronia de temps i d’espai, així com una projecció futura marcada per aquesta experiència. La Marie, vinculada al món de l’empresa, i l’artista Gabriel que coneixerà a l’hotel i amb qui unirà el seu destí. El petit Mark, que centra al seu voltant, amb gran habilitat per part de l’autora, tot l’univers real i imaginari. L’Alice del món de l’estrellat que renunciarà a la fama a partir de la seva experiència a l’hotel, a la cerca d’una existència més intensament íntima. Les tres amigues de tota la vida, la Kim, la Sara, la Joe... Tots els personatges se’ns fan propers i familiars.

 

Tot això emergeix d’un ús de l’idioma molt savi i alhora molt accessible. A diferència del llenguatge àrid, notarial o policial de Pérec, Judit Ortiz ens mostra el vessant més humà i afectiu, allò que realment fa de les nostres vides un batec humà: l’amor, la infantesa, el menjar, les relacions i les mirades. El món que s’hi recrea és una mena de font o de gresol d’històries de subtileses i petites emocions que sorgeixen meravellades i meravelloses de cada cambra.

 

Fa un temps vaig conèixer virtualment en Víctor Nubla  que es dedicava a col·leccionar peces de puzle que s’havien perdut. Peces solitàries que hom troba de vegades en un racó d’un carrer i que segueixen vivint deslligades del tot que els dóna sentit. Els seus amics de li enviaven aquestes peces perdudes. Em demano si aquest llibre, llegit des de l’habitació d’un hotel i amb aquest missatge, no esdevindrà l’excusa perfecta per a què tots ens puguem convertir en els seus personatges. Us asseguro que jo tinc tres o quatre històries d’hotel que podrien formar part d’aquesta narració. Judit, les vols?

 

 

21 de setembre de 2008

Sant Pere de Vilamajor