Pròleg per a la dona lluna de Jaume C.
Pons Alorda
Anna Aguilar-Amat
La Victòria
de la dona lluna és una successió de petits poemes numerats del 100 a l’1.
Un compte enrere que significa no un retrocés sinó un avenç cap un origen que
és l’origen matriarcal. La gran matriarca és una deessa i està simbolitzada per
una icona que sovint ha representat la femeneïtat: la lluna. El llibre de’n
Jaume Pons Alorda va guanyar el premi Martí i Pol de la UAB en edició de 2007
amb una reivindicació justa, que és la de l’essència perduda del matriarcat,
d’un ordre on el poder no és la fita, sinó la concepció d’homes bons que
engendrin homes i dones bones.
En aquest llibre s’hi conjuguen
sàviament molts altres símbols i mites que estan relacionats amb l’ordre femení:
Lesbos, les roses, les dunes. I no surten aquí, però hi són, Isis, la deesa de
la terra i la fecunditat (també de la fecunditat poètica) i Lilith, la primera
dona celta, la mare de totes les mares que, en front de la mitologia d’Eva,
representava la dona no sotmesa. Totes les dones són Lilith i són Eva, són
rebels i són dòcils, i per això tota dona és dual. Tots aquests símbols i mites
són vinculats, en el llibre, a la vida quotidiana, de manera que la
substitueixen sense encriptar-la. Per
exemple el poema 88 diu:
Amiga, germana,
allunya’t dels arbres, vaig dir,
És igual, camines cap enrere,
Admirant les teves pròpies petjades.
Cada poema numerat d’aquest llibre és una d’aquestes
petjades i duen a la victòria de la dona lluna, que és, com diu l’autor, una victòria del perdó. I això es fa amb un ritme
apropiat, intel·ligent, àgil, on la manca de sintaxi reforça l’efecte poètic i
on se’ns regalen també jocs visuals. El vers 69 resa:
Dona-duna
tot ho perdona
La duna és la fusió dels mots i els conceptes de dona i de
lluna. I la lluna és també l’ull de la vulva femenina que ha de conjugar-se amb
l’espasa fàl·lica en una lluita harmònica, més espiritual que eròtica, que
cerca la bellesa absoluta de les coses.
Quan en el vers 43 diu:
jo
no sóc tu!
I després en el darrer vers, el vers núm. 1 diu:
Ja
som
el mateix
s’ha trobat la conciliació històrica dels gèneres a través
de la recerca estètica.
Cap de dona
Cos de dona
Color de dona
Cosa màgica
Ull i miracle
Ja era hora
Bellaterra, maig del 2007
Sant Pere de Vilamajor, setembre del 2007